Memòries de l’Escola Parc del Guinardó
Presentació
Arrel d’una trobada amb companyes que vam estar a l’Escola Parc del Guinardó durant els darrers anys de la Dictadura, la Margarida té la idea de lliurar-nos un sobre ple de records. Emocionades l’obrim i ens trobem una llista en la que ha escrit alguns dels seus records de l’Escola: en la que hi detallen aspectes d’organització escolar a classe i al menjador, plats dels dinars i berenars, profesores, festes tradicionals de l’Escola, el pati… tot plegat visions d’una nena que durant 10 anys va estar allà.
Sóc la cinquera de set germans: sóm 2 nois i 5 noies. Amb les meves germanes tinc una relació molt estreta i que durant els darrers anys s’ha enfortit més degut a la vellesa dels pares. Avui he descobert que a més de les meves 4 úniques germanes tinc unes altres germanes, tant o més importants que les biològiques i que també són úniques. Són les noies amb les que vaig compartir la meva infantesa i l’inici de l’adolescència. Tot i haver estat un munt d’anys allunyades i oblidades, ha estat com retrobar-se amb ànimes bessones separades i que un bon dia es retroben. Són noies que tot i haver viscut en famílies diferents, barris diferents i que ara la vida ens ha portat per camins completament diversos tenim més coses en comú que ens uniexen que no ens separen. I és que amb les amistats de la infantesa s’hi estableix un vincle molt especial que no te n’adones fins que et retrobes.
Arribo a casa, han estat moltes emocions les que he viscut en aquest dinar i ara en la solitud a l’obrir de nou el sobre no només llegeixo les quatres ratlles que ens ha regalat la Margarida, sino que m’endinso a les golfes de meva memòria i començo a obrir caixes de llauna, baguls, caixes de cartró, sobres, carpetes… que tenia tancats des de feia anys: començo a recordar com era l’Escola.
Serà potser que ja he arribat als 50, que m’invaeix una necessitat d’escriure-ho per tal de reviure la meva infantesa i la de les meves amigues.
Retrobar-les ha estat un bon regal i recordar l’Escola un premi.
Violant
Barcelona 11 de desembre de 2011