La merla del parc Güell

Fragment del llibre Veus d’ocells de Celdoni Fonoll

Fa uns quants anys, al parc, hi vaig sentir una merla que xiulava les sis primeres notes –fa la do, fa la do– de l’«Ob-la-di, ob-la-da»dels Beatles, que potser, per compondre aquesta cançó, es van inspirar en el cant de la merla, a qui van dedicar una altra cançó, «Blackbird». Vaig escriure aquests versos al merlot beatleià del parc Güell:

«Quan, sonor, flauteges
al cim d’un xiprer,
‘blackbird’ dels de Liverpool,
el verd s’enriola
i és més màgic l’aire
del màgic parc Güell,
com si Gaudí, eteri,
hi xiulés content».

Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Lectura recomanada, Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari