Avui se celebra Sant Salvador d’Horta, nascut a Santa Coloma de Farnés el 1520.

Es quedà orfe als 14 anys i amb la seva germana es va traslladara viure a Barcelona. Quan la germana es va casar vava poder fer realitat el seu desig de dedicar-se a la vida religiosa. Després d’una estada al monestir benedictí de Montserrat, el 1541 va entrar al convent franciscà barceloní de Santa Maria de Jesús com a germà llec, amb el nom de fra Salvador, i un any més tard va fer la professió religiosa i fou enviat al convent de Tortosa.

Més endavant el destinarien a diversos convents més, on va exercir sempre les tasques més humils i fatigoses, com ara porter o cuiner. Mentrestant, però, el frare rebia visites contínues de gent, que tenia fama de taumaturg i es deia que podia fer miracles. Aquesta fama de Salvador incomodava els mateixos confrares i els seus superiors, per la qual cosa fou objecte de canvis continus d’un convent a un altre. Precisament fou processat per la Inquisició a Barcelona a causa dels seus miracles, però va ser absolt dels càrrecs i no fou castigat.

La seva última destinació fou el convent de Santa Maria de Jesús a Càller (Sardenya). Hi va fer de cuiner i va continuar fent prodigis i miracles. En aquest convent va morir en olor de santedat arran d’una malaltia el 18 de març de 1567.

Un dels miracles més coneguts del sant relata que un dia un matrimoni vingut de Castella a Horta de Sant Joan li va demanar que guarís la seva filla, sordmuda de naixement. Salvador ho va fer i la noia, de seguida, va començar a parlar. Els pares li demanaren a Salvador que no entenien què deia, ja que només parlava en català; Salvador els va explicar que la nena parlava en català perquè era a Catalunya però que, tan bon punt tornessin a les seves terres, parlaria en castellà.