Extret de Vilaweb

Ja ha arribat el fred i toca repassar el vocabulari propi de l’hivern.

El glaç o gel és l’aigua en estat sòlid. La fusió del glaç és el desglaç, la desglaça o el desgel. No ho confonguem amb el gebre, que són els cristalls de glaç que es formen sobre objectes quan la temperatura és inferior a 0 graus. Un caramell és un penjoll de glaç, és a dir, un regalim glaçat. També en podem dir candela. Una congesta és una clapa de neu que es pot mantenir durant més d’una estació. I una allau (mot femení) és una massa de neu o de glaç que es desprèn i es precipita muntanya avall.

La màquina que aparta la neu dels carrers, camins i carreteres es diu llevaneu (no llevaneus).

Un dia fred i núvol, que amenaça tempesta, és un dia rúfol.

Sabeu què és la borrufa? La precipitació en flocs de neu enduts pel vent. La broixina o taro és l’aire fred. Però això té matisos: si és molt fred, en diem gisca, si talla la cara es diu brisquet i quan passa per les obertures mal tancades en diem celistre.

De derivats de fred, n’hi ha molts. Una fredorada és un gran fred. Agafar fred és enfredorar-se o enfredorir-se, però enfredorir-se una mica és enfredolicar-se. La sensació de fred per culpa d’una malaltia és un calfred.

Quan comença a fer fred diem que fredeja. I si som sensibles al fred som fredolics (o fredolins o fredelucs o fredolecs). Un abrigall que posem sobre els altres vestits és un guardafred o matafred.

Quan fa molt fred pot ser que se’ns infli la pell a les mans, els peus i les orelles, i que ens faci picor: vol dir que tenim un penelló.

Si tenim fred ens podem arraulir (o enreular), però també prendre una sopa calenta, que de segur que ens retornarà.