Extret de VilaWeb – 15/11/25

Cada idioma és una manera d’habitar el món · Algunes llengües ens sorprenen per la seva complexitat; unes altres, per la seva simplicitat radical · Però totes són igualment valuoses, perquè cadascuna expressa una experiència humana irrepetible.

La humanitat ha creat més de set mil llengües. Cadascuna és una manera particular de mirar i entendre el món, un mirall de la història, la geografia i la ment d’un poble. Algunes llengües són àmpliament parlades i documentades, però unes altres amaguen tresors gramaticals i culturals únics: sons impossibles, sistemes de comptatge inusuals, distincions gramaticals que no té cap més llengua.

Aquest recorregut presenta vint llengües que sorprenen per algun aspecte fonètic, morfològic o cultural. Algunes es troben en clar perill d’extinció; n’hi ha d’altres que, tot i tenir milions de parlants, mantenen estructures tan singulars que recorden fins a quin punt és vasta i imprevisible la capacitat humana de comunicar-se.

1. !Xóõ (Namíbia i Botswana)

La llengua dels ǃXoon és una de les més complexes del món quant a fonètica. Disposa de prop de 120 consonants, moltes de les quals són sons de clic, produïts amb el contacte i la succió de la llengua dins la boca. Aquesta abundància sonora permet una precisió expressiva enorme i posa en relleu la sofisticació de llengües que sovint s’han menyspreat per motius colonials.

Tot i que només uns pocs milers de persones parlen el !Xóõ, aquesta llengua mostra fins on pot arribar la creativitat del llenguatge humà. En la seva estructura, cada clic pot marcar una diferència de significat: una sola paraula pot canviar completament si el clic és dental, lateral o alveolar.

2. Pirahã (Amazònia, Brasil)

Els pirahã, que viuen a la conca del Maici, parlen una llengua que ha desconcertat els lingüistes durant dècades. Té només set consonants i tres vocals, i no utilitza temps verbals ni subordinacions complexes. Però allò que la fa més excepcional és que no té paraules per a xifres ni colors.

Els parlants no compten ni necessiten fer-ho: la llengua expressa quantitats relatives (“pocs”, “molts”) i se centra en la immediatesa de l’experiència. El pirahã també marca la font de la informació: cada frase especifica si allò que es diu s’ha vist, s’ha sentit o s’ha deduït.

Per a molts investigadors, el pirahã posa en qüestió la idea que la gramàtica universal de les llengües sigui la mateixa per a tots els humans.

3. Rapanui (illa de Pasqua)

A més de ser una de les llengües més aïllades del planeta, el rapanui pertany a la família austronèsia, la mateixa del malgaix –parlat a 15.000 quilòmetres de distància. Aquesta connexió demostra la potència marítima dels antics navegants del Pacífic.

El rapanui té una fonètica suau i repetitiva, amb síl·labes obertes (sense consonant final) i poques combinacions possibles. Molts mots són reduplicats (“renga-renga”, “papa-papa”) per a donar intensitat o pluralitat.

És una llengua amenaçada, però també un símbol d’identitat per als habitants de l’illa de Pasqua, que la recuperen amb orgull a les escoles i festivals culturals.

4. Sentinelès (illa Sentinel del Nord, Índia)

Poques llengües són tan misterioses com el sentinelès. Es parla a l’illa Sentinel del Nord, a les Andaman, on viu una comunitat entre 50 persones i 200 que rebutja qualsevol contacte exterior. Ningú no ha pogut estudiar-ne la gramàtica ni el lèxic, però se sap que pertany al grup de llengües andamaneses.

L’aïllament complet dels sentinelesos fa que la seva llengua sigui una autèntica càpsula del temps lingüística, probablement hereva directa d’idiomes parlats fa mil·lennis. És una prova viva que, encara avui, hi ha llengües que romanen completament desconegudes per a la ciència.

../..