Al Tibidabo

Al darrera Montserrat
al davant la mar pregona…
Ai Tibidabo estimat,
miranda de Barcelona!

Tens de dia les abelles
a sota teu treballant:
de nit s’han tornat estrelles
que van per ton cel rodant.

I t’embauma la ginesta
i ajunten sos cants les aus
als bronzes tocant a festa
i al cornejar de les naus!

Oh Tibidabo estimat!…
Déu te dó la vida bona
amb aires de llibertat,
miranda de Barcelona

Àngel Guimerà
(1845-1924)

Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari