En motiu de l’esperat fi de la Guerra a GazA – Palestina, un poema del poeta palestí Mahmud Darwish (Al-Birwa, oest de Galilea, 1941 – Houston, Texas, 9 d’agost de 2008).

Traducció de l’àrab de Nossayba Fellah Jfiri i Rachida Jfiri

A LA MEVA MARE

Enyoro el pa de la meva mare,
el cafè de la meva mare,
les carícies de la meva mare …
Dia a dia,
la infància creix en mi
i desitjo viure perquè
si moro, sentiré
vergonya de les llàgrimes de la meva mare.

Si algun dia retorno, fes de mi
adorn de les teves pestanyes,
cobreix els meus ossos amb herba
purificada amb l’aigua beneïda dels teus turmells
i lliga’m amb un floc dels teus cabells
o amb un fil de la vora del teu vestit …
Potser em converteixi en un déu,
sí, en un déu,
si aconsegueixo tocar el fons del teu cor.

Si retorno.  Fes de mi
llenya del teu foc encès 
o corda d’estendre al terrat de casa teva
perquè no puc sostenir-me
sense la teva oració diària.

He envellit. Torneu-me les estrelles de la infància
perquè pugui emprendre
amb els ocells petits
el camí de retorn
al niu on tu m’esperes.

إلى أمي

أحنُّ إلى خبز أُمي

وقهوة أُمي

ولمسة أُمي..

وتكبرُ فيَّ الطفولةُ

يومًا على صدر يومِ

وأعشَقُ عمرِي لأني

إذا مُتُّ،

أخجل من دمع أُمي!

خذيني، إذا عدتُ يومًا

وشاحًا لهُدْبِكْ

وغطّي عظامي بعشب

تعمَّد من طهر كعبك

وشُدّي وثاقي ..

بخصلة شَعر ..

بخيطٍ يلوِّح في ذيل ثوبك ..

عساني أصيرُ إلهًا

إلهًا أصير ..

إذا ما لمستُ قرارة قلبك !

ضعيني، إذا ما رجعتُ

وقودًا بتنور ناركْ ..

وحبل غسيل على سطح دارك

لأني فقدتُ الوقوفَ

بدون صلاة نهارك

هَرِمْتُ، فردّي نجوم الطفولة

حتى أُشارك

صغار العصافير

درب الرجوع ..

لعُش انتظارِك !