Apeirògon ha estat la meva lectura d’estiu. Gràcies a l’Imma i a la resta de garbellaires del Nas de barraca.

Text extret de Llibres i punt

L’Abir va morir l’any 2007 per l’impacte d’una bala de goma mal disparada a la base del clatell. L’arma la va disparar un soldat israelià. Això passava a Anata, a Cisjordània, territori ocupat. Només tenia 10 anys i anava a comprar caramels.

La Smadar només en tenia 14 quan la va sorprendre un atemptat suïcida palestí a Jerusalem. Tres joves van fer esclatar cinturons d’explosius i va haver-hi víctimes mortals. La petita anava a la llibreria a buscar llibres. Era l’any 1997.

El conflicte Israel-Palestina té arrels fondes i antigues, i molt difícil solució. Són moltes les víctimes, els represaliats, i les atrocitats que s’han comès en aquella terra en guerra constant. “Apeirògon” és la història de dues nenes que van perdre la vida pel fet de ser qui eren, una de cada bàndol. Però els protagonistes són els seus pares, en Bassam Aramin, palestí i pare de l’Abir, i en Rami Elhanan, jueu i pare de la Smadar. Dos homes que ho tenen tot per odiar-se, que ja només pel fet de ser d’ètnies diferents ja els separa un abisme insondable. I a aquest s’hi uneix la pèrdua d’una filla en mans de l’altre bàndol. Dos homes que podrien matar-se amb les seves pròpies mans pel dolor que senten, però que han triat el camí de la pau. Amb el dol a l’esquena, amb una ferida que no tancarà mai, decideixen recórrer el món sota el paraigües del Cercle de Pares explicant la seva experiència. Junts, estimant-se com a germans, malgrat dels malgrats. Si ells, que ho tenen tot per sentir la més gran de les ràbies, són capaços de clamar per la pau, no hi ha cap motiu per no prendre’ls com a exemple.

Apeirògon és un polígon amb una infinitat nombrable de costats, tants com vessants té el conflicte entre jueus i palestins des de fa molts anys. Colum Mc Cann construeix un trencaclosques de 1001 peces i així fa també un homenatge a “Les mil i una nits”, un llibre que encantava a la Smadar, en especial “El conte del geperut”. Aquesta organització en 1001 capítols crida l’atenció i és el que el fa especial, perquè a més arriba de manera ascendent fins el 500 i després torna a descendir fins l’1. Per la llargada del llibre ja veiem que els capítols no poden ser gaire llargs, en molts casos són d’una sola frase, o una imatge. Però tots ells estan construïts amb frases curtes i precises, directes. Tot el que diu és important. En aparença, alguns fragments són inconnexos, es desvien de la història d’en Bassam i en Rami, i probablement hi ha molta metàfora i simbolisme. Però tot va encaixant mica en mica i ens permet tenir una imatge global sobre els dos desafortunats incidents que van acabar amb la vida de l’Abir i la Smadar, però també sobre les trajectòries vitals anteriors dels pares i les derivacions posteriors a la pèrdua de les filles. De passada, aprenem història i se’ns donen moltes claus per entendre com pensen israelians i palestins i alguns dels motius de discòrdia. El fet que siguin capítols tan curts, i perquè realment el que explica és colpidor, fa que no puguis parar de llegir, sempre se’n pot llegir un més, o dos, o els que calguin. McCann, a més, sap com tocar la fibra i dir les paraules justes per anar empetitint el cor del lector. Té la capacitat de mantenir una equidistància i una neutralitat que no són gens fàcils, i que probablement a ulls de molta gent puguin arribar a ser ofensius, perquè molts cops ens posicionem amb un bàndol o altre i ens tornem molt crítics amb el contrari, que això de prendre partit és molt humà. Però encara és més humà fer-ho sense tenir absolutament ni idea de com van les coses allà. McCann és crític i condemna la violència, la insensibilitat que porta a tanta desgràcia, però no a uns o altres concretament. El llibre és un cant a la pau i a l’esperança, et deixa tocat i tou, però et fa creure que és possible.
.

Aquesta novel·la és una meravella. Em va deixar plena d’esperança, aquest és el seu do. I té uns efectes completament trasbalsadors, us farà caure de genolls a terra. Una novel·la espectacular i necessària”, ELIZABETH STROUT

“Una novel·la extraordinària. Colum McCann ha trobat la forma i la veu per explicar una història complexa al cor de la qual batega amb força una amistat inesperada entre dos homes”, KAMILA SHAMSIE

“El millor llibre que llegireu aquest any”, MICHAEL CUNNINGHAM

Apeirògon és una novel·la extraordinària i impactant, narrada en mil i una vinyetes curtes i punyents que sovint agafen volada cinematogràfica, i ressegueix la vida d’en Rami i en Bassam, i la improbable amistat que els uneix, alhora que ens parla de l’experiència de creuar un punt de control a la carretera, de sobreviure a la presó, de les migracions dels ocells i de les marques de les bales, entre moltes altres coses. Una lectura poderosa i reveladora, una història íntima i col·lectiva, al mateix temps, commovedora i plena d’esperança.