En la que sant Jordi empunya
bandera de color blanc
hi ha l’escut de Catalunya
amb quatre barres de sang.

D’aquestes barres la història
està escrita en lletres d’or,
per saber-la de memòria
i gravar-la en nostre cor.

Essent Carles rei de França
i senyor dels catalans,
entraren folls de venjança
en ses terres els Normans.

Per sostenir sa corona
demanava el Rei socors
al comte de Barcelona,
el valent Jofre el Pilós.

En saber la nova, empunya
el Comte l’arma i l’escut
I s’enduu tot Catalunya
cap a França resolut.

Així que a França arribava
amb la flor dels catalans
el rei Carles reculava
atropellat pels normands.

I llançant-s’hi de seguida
el brau Jofre amb sos valents
va deturar l’envestida
dels normands, forts i potents.

Mes quan vençut reculava
l’enemic rostolls avall
un llançó al pit se li clava
i el fa caure de cavall.

Dintre una tenda, els de França
ferit el Comte han entrat,
posant-li al capçal la llança
i l’escut al seu costat.

I en entrar a dur-li la nova
de que els normands han perdut,
veu el Rei al Comte jove
mirant trist el seu escut.

-Si a vos se us deu la victoria, /
per què al Rei trist us mostreu?
Si voleu honors i glòria,
comte Jofre, demaneu!

Des d’avui, de vostra terra
sereu comte independent;
sereu mon company en guerra
i en pau l’amic més prudent.

-Grans mercès al Rei de França –
li respon Jofre el Pilós.
-No em reca, no, el cop de llança
que desagna tot mon cos.

-Ço que em reca i cor-me-lliga,
és veure llis mon escut,
sense cap blasó que diga
els honors que he merescut.

Llavors, el Rei de seguida
s’acosta al llit del valent,
xopa els dits en sa ferida
i així li diu dolçament:

-Amb sang del cos a la guerra
haveu guanyat el blasó.
Quan torneu a vostra terra
brodeu-lo en vostre penó.

I passant quatre ditades
del brau Jofre en l’escut blanc
hi deixava senyalades
les quatre barres de sang.

Poema original d’Antoni Borí i Fontestà,
dins de “Lo trobador català” 1892.