L’exposició Mallorca què menjàvem i què mengem està composta per 30 pintures molt coloristes i una instal·lació i, Boncompte vol reflectir l’evolució històrica de la gastronomia a l’illa, resultat de les aportacions realitzades per diferents pobles invasors que ha tingut en compte la influència més recent de la immigració i del turisme.

Paraules de la Ció Boncompte

Allò que mengem a Mallorca és testimoni de la nostra història: és fruit de les aportacions realitzades pels successius invasors a l’alimentació de l’illa. Les influències més determinants foren la romana i la musulmana.

Els romans –presents a l’àrea de Ses Salines pel comerç de la sal–, empeltaren ullastres amb branques d’olivera i conrearen vinyes, introduint a la taula mallorquina l’oli i el vi. A l’exposició ho reflecteixo, entre altres, en quadres dedicats a receptes per elaborar vi aromatitzat amb roses o violetes (Rosatum vino, etc.). Les figues mallorquines, superiors a qualsevol altra segons Plini, eren assecades i enviades a Roma pel consum de les elits. El quadre que il·lustra el meu cartell, Ficus cum sobrassada maioricense, és un homenatge al costum mallorquí de menjar figues amb sobrassada i a un fresc pompeià.

Els musulmans renovaren els regadius, crearen aljubs i aportaren fruits i aliments bàsics per la nostra cuina: llimoners, tarongers, ametllers, albercocs, albergínies, magraners, safrà, síndries, carxofes, ciurons, herbes, arròs, sucre i també les pilotes que mengem dins la sopa. Un dels quadres, Harira, evoca la influència musulmana.

Amb la reconquesta cristiana de Jaume I, els pobladors catalans introduïren, entre altres, els seus deliciosos estofats i amb la conquesta d’Amèrica arribaren els tomàquets, presents a gairebé tots els plats mallorquins.

Els darrers anys, turistes i migrants han renovat els menús que es mengen a l’illa sense afectar excessivament la cuina tradicional casolana. Als restaurants trobem cuina italiana, francesa, sud-americana, alemanya, etc. Aquí veureu receptes italianes i l’alemanya Rübli Torte, testimoni del pes del turisme alemany.

Les meves pintures-recepta –solars, mediterrànies, coloristes i alegres– poden entendre’s com un subgènere dels bodegons. En elles reflecteixo la tradicional transmissió de receptes de cuina (ingredients i realització) entre dones i, en aquest plus, es diferencien dels bodegons. Natures mortes i retrats han estat, històricament, els gèneres pictòrics als quals s’ha pogut dedicar una dona sense moure’s de la llar i, precisament, les meves pintures-recepta sorgiren l’any 1998 quan la vida familiar i la cuina m’ocupaven bona part de la jornada. M’enorgulleix haver seguit la línia de pintura femenina –recentment valorada.

Fa pocs anys no era així: encara recordo còm em divertia veure la cara dd’esglai que feien molts artistes, conceptuals, abstractes i suposadament intel·lectuals, quan, en una festa, em preguntaven “i tu, què pintes” i jo, súper seria, responia: “receptes de cuina”.

Us convido a visitar l’exposició i que em deixeu la vostra recepta de cuina preferida!

Cio Boncompte Coll
Agost 2025