La cultura talaiòtica m’ha sorprès positivament. La seva insularitat ha fet d’aquesta civilitat un món apart.

Unes construccions de culte d’una robustesa lítica impressionant, de fet, les zones de creença aparenten molta complexitat religiosa vinculada probablement amb el cicle solar, confirmar el temps de sostici era importantíssim per programar la sembra.

Algunes construccions recorden pilars i capitell sostanent per bigues i lloses lítiques. El “talaiot “(pilar i carreu al damunt) es cosa mai vista. Una forma “T” d’una robustesa absoluta. Una cultura agrícola i ramadera, curiosament els recursos marins no eren cosa d’aquest poble. Tot plegat m’ha deixat impressionat.

Text i fotos Lluís Rius 13/8/2025