L’Academia de la Llingua Asturiana llamenta tener que confirmar la muerte de Xuan Bello, miembru correspondiente d’esta institución y Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana. El so llabor foi inmensu y nunca va escaecese. Queremos acompañar a la familia nesti momentu murniu.
Xuan Bello va ser un dels escriptors més destacats de la literatura contemporània en asturià i un dels principals animadors de la literatura asturiana, gràcies a les seves traduccions, especialment d’autors portuguesos, o a les col·laboracions en revistes com Clarín.
La fama literària fora d’Astúries va arribar-li amb la traducció espanyola del seu Hestoria Universal de Paniceiros, que va rebre el premi Ramón Gómez de la Serna i es va convertir en un dels llibres més destacats pels crítics espanyols el 2003. La traducció catalana (2008), a càrrec de Jordi Raventós, ha obtingut entre nosaltres un èxit de crítica notable. Altres llibres de l’autor, a cavall entre l’assaig i el relat, són Pantasmes, mundos, laberintos (1996), La memoria del mundu (1998), Meditaciones nel desiertu (2003) i Los cuarteles de la memoria (2003).
Algunes paraules de Xuan Bello que m’acompanyen:
Escric perquè altres han escrit; escric perquè m’agrada llegir,
i no entenc la literatura —com en general no entenc la vida— si no és com a diàleg i intercanvi.
Cada vegada que mirem el mar, el mirem com si mai de la vida no l’haguéssim vist.
La catifa voladora 