Autor del text: Rafael Moreno Guardado – 13/7/25

NADA MÍO, TOT AMB TU

Cuando entregué lo mejor de mí, dejando en reserva mí propia energía, sentí que no mermaba mis activos emocionales, más bien repartía comunes beneficios.

Nada se gana sin la colaboración de un equipo, nada se pierde si la apuesta no persigue un resultado que reporte bien colectivo.

Mi estrategia consistió en ceder espacio, manteniendo mi propio lugar, quienes optaron por discrepar, en paz marcharon; el resto simplemente entendió que navegar bajo tormenta, requiere remar con fuerza, a contra mar.

Nadie logrará rescatar, respetar o reivindicar una libertad que realmente no siente, sobrarán banderas y dogmas, quizás faltará coraje con corazón.

Nada es todo, quizás escaso, si no plantamos frente común al defender un prójimo débil, eterna consciencia de qué mañana podría ser un yo, es por ello qué, levantaré mis manos y gritaré con el clamor, de los que quedaron silenciados.

Que puede quedar si no arriesgamos, jugando en nombre de quién nada tiene; cuán necio omitir que nada perderán, dado que nada se les dejó.

Me acusarán de lícito delito, nada objetaré siendo enmudecida mi defensa, aceptaré penitencia, jamás injusto castigo.

Perder para uno o ganar para todos, esa es mi cuestión.

Free people, free live, free love, free children of the world.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

RES MEU, TODO CONTIGO

Va estar, el moment de lliurar, allò millor de mi, deixant de costat i en reserva la meva energia, sense sensació de pèrdua d’actius emocionals, més aviat, gratificat pel repartiment de comuns beneficis.

Res no es guanya sense la col·laboració d’un equip, res no es perd si l’aposta no persegueix un resultat que reporti be col·lectiu.

La meva estratègia va consistir a cedir espai, mantenint el meu propi lloc, qui van optar per discrepar, en pau van marxar; la resta simplement va entendre que navegar sota tempesta, requereix remar amb força, a contra mar.

Ningú no aconseguirà rescatar, respectar o reivindicar una llibertat que realment no sent, sobraran banderes i dogmes, potser faltarà coratge amb cor.

Res no és tot, potser escàs, si no plantem front comú en defensar un proïsme feble, eterna consciència de quin demà podria ser un jo, és per això què, aixecaré les meves mans i cridaré amb el clam, dels que van quedar silenciats.

Que pot quedar si no arrisquem, jugant en nom de qui res no té; com va neci ometre que res perderen, atès que res se’ls va deixar.

M’acusaran de delicte lícit, res objectaré sent emmudida la meva defensa, vaig acceptar penitència, mai injust càstig.

Perdre per a un o guanyar per a tots, aquesta és la meva qüestió.

PD: Nova secció a La Catifa Voladora: Res meu, tot en tu. Gràcies Rafa pels teus pensaments, compartir-los i voler-los fer públics