Ja des de petita el 16/7 era un dia molt esperat, el primer dia real de vacances escolars i ja fins el 15 de setembre no tornàvem a l’escola. Recordo que durant la primera quinzena de juliol anàvem de forma voluntària a l’escola i ens entreteniem entre nosaltres: les grans vigilaven les petites, les mestres ens donaven algunes feinetes ja fos escolar o endreçar, o llençar… jugàvem al pati, o anavem al menjador a plegar estovalles i ajudar a tancar l’escola. A mi m’agradava, i m’agrada, escombrar.

Ja de gran he descobert el significat de Carme que prové del hebreu ‘Karmel’, que significa ‘vinya’ o ‘jardí’. Sovint s’associa amb qualitats de fertilitat i abundància a causa del seu significat relacionat amb la natura.

El meu amic Lluís fa uns mesos em deia: Jardi com a carta de presentació i representació dels seus moradors Un entorn històric, religiós , familiar, social, de salut. Aquests espais de solitud són regeneradors, de salut, és terapèutic i necessari sentir un mateix en silenci. En definitiva, una bona mostra del paradís.

I parlant de paradís em ve al cap la definició dels claustres dels convents i esglésies medievals que simbolitzaven la representació del Paradís. Habitualment eren estructures obertes annexes a l’església. La part central estava sempre enjardinada, amb un punt d’aigua central d’on sortien quatre camins ortogonals que simbolitzaven els rius de l’Edèn.

PD: Dedico aquesta entrada a les Carmes.