Extret de https://www.3cat.cat/324/nou-rareses-dels-municipis-de-catalunya-del-nom-mes-repetit-a-tenir-lajuntament-al-poble-vei/noticia/3354123
Autor Abraham Orriols Garcia – Periodista de Societat de TV3
Publicat 04/06/2025 

Formes poc habituals, peculiaritats administratives, jocs toponímics o fronteres inesperades: el llibre Municipèdia recull situacions cartogràfiques inusuals de tot el país.

7. Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, Barcelonès

Una mateixa vorera administrada per tres municipis. És la situació que trobem al Barcelonès, amb Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs com a protagonistes. Els seus límits territorials es troben en aquest punt del nucli urbà i provoquen aquesta situació sorprenent. 

Confluència de límits municipals en una mateixa vorera (Municipèdia)

8. Les Valls de Valira, Alt Urgell

Desplacem-nos ara a l’Alt Urgell. Al poble d’Os de Civís, a les Valls de Valira, la casuística és una altra: per connectar-se amb l’altra banda del municipi, o amb Catalunya, sempre han de passar per Andorra. 

Els veïns d’Os de Civís han de passar per Andorra per anar a l’altra banda del municipi

9. Circuit de Barcelona-Catalunya, Vallès Oriental

El Circuit de Barcelona-Catalunya és una altra instal·lació esportiva de gran rellevància que està dividida entre dos municipis. En aquest cas, el conegut popularment com a circuit de Montmeló, en realitat és també, en part, de Granollers. Per tant, els corredors recorren dues poblacions diferents en una mateixa volta.

Vista aèria del Circuit de Barcelona-Catalunya, a Montmeló (Europa Press)

“Municipèdia: rareses i curiositats dels municipis de Catalunya”

Aquestes situacions poc usuals, i moltes d’altres, es recullen en el llibre “Municipèdia: rareses i curiositats de Catalunya”, escrit per un enginyer apassionat pels mapes. Josep Maria Olivé agrupa, de manera amable i amb un toc d’humor, desenes de conflictes i curiositats cartogràfiques que aixequen passions al llarg de tot el país. 

La causa de moltes d’aquestes situacions, reflexiona Olivé, és que “el país ha anat evolucionant molt ràpidament a nivell demogràfic i urbanístic, però les delimitacions territorials s’han mantingut al llarg de la història. Això ha generat molts casos que semblen absurds o xocants“. 

A més, són casos difícils de resoldre, al seu entendre, argumenta, perquè “cap alcalde o alcaldessa vol ser aquell que va cedir una part del territori perquè tenia una certa lògica geogràfica”.