Extret de https://www.3cat.cat/324/nou-rareses-dels-municipis-de-catalunya-del-nom-mes-repetit-a-tenir-lajuntament-al-poble-vei/noticia/3354123
Autor Abraham Orriols Garcia – Periodista de Societat de TV3
Publicat 04/06/2025
Formes poc habituals, peculiaritats administratives, jocs toponímics o fronteres inesperades: el llibre Municipèdia recull situacions cartogràfiques inusuals de tot el país.

4. Quin sant té més municipis?
Saps quin sant té més municipis? No és Maria, ni Joan, ni Pere, sinó Martí. N’hi ha fins a nou: Sapresa, d’Albars, de Centelles, de Llémena, de Riucorb, Sarroca, de Tous, Sesgueioles i Vell. De Santa Maria, en canvi, n’hi ha 7.
Tot i això, el vocable més repetit a l’inici del nom no és un sant, sinó la unió formada per les paraules “vila” i “nova”. En total, hi ha 11 vilanoves a Catalunya: d’Escornalbou, de Bellpuig, de l’Aguda, de la Barca, de Meià, de Prades, de Sau, de Segrià, del Camí, del Vallès, i la Geltrú.

Parlant de repeticions… T’aventures a endevinar quin és el “cognom” més posat als nostres municipis? És “del Vallès”, amb catorze poblacions.
La llista és llarga: l’Ametlla del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, les Franqueses del Vallès, Llinars del Vallès, Mollet del Vallès, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, la Roca del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Vilanova del Vallès.
5. Bellvei i Castellet i la Gornal, Tarragona i Barcelona
Hi ha un carrer en què el salt fronterer –de municipi, comarca i demarcació– l’evidencia el mateix nom: les Dues Províncies. Aquí, una part és de Bellvei, Baix Penedès, demarcació de Tarragona. I una altra, de Castellet i la Gornal, Alt Penedès, Barcelona.

No és l’única situació curiosa, ni de bon tros, del Penedès. Per exemple, un grup de veïns de Vilafranca volen que els absorbeixi Olèrdola, el municipi del costat.
6. Tornabous, Urgell
Difícilment podríem trobar una forma municipal tan peculiar com aquesta, a l’Urgell. El municipi de Tornabous queda partit en dos per una llengua quilomètrica de Puigverd d’Agramunt. Una delimitació territorial que no afecta la quotidianitat dels veïns.
Ramon Rius, que viu a Tornabous i té les terres a Puigverd d’Agramunt, explica que “afecta només finques agrícoles i, a efectes pràctics i d’agricultura, no tenim cap problema. Ho fem tot igual, com si fos el mateix municipi“.
