Tinc un gall molt matiner que em desperta cada dia,
tant si és festiu com feiner. Ni un sol matí se n’oblida.

Tinc molts peixos de colors que neden a la piscina,
amb uns ulls grans i rodons que sembla que sempre em miren.

Dos canaris tinc també. És un gaudi com refilen.
Ni els àngels no ho fan tant bé. Quan jo canto, ells somriuen.

Però el que em dona més consol és un gos molt eixerit.
És que no em deixa mai sol. Fins i tot dorm amb mi al llit.

I també tinc una cuca que es passeja pel cervell.
És petita, però em preocupa. Hi està fent un desgavell.

No feu cas del que us he dit. Gairebé tot és mentida.
No tinc gall, gos, ni canaris, ni peixos; tampoc piscina.

Però el que si que tinc, ho sé, és aquella cuca xica
que aquest pobre cervell meu ja ha trasbalsat una mica.

El calaix de la memòria me l’ha ben desendreçat.
Quan hi busco les paraules, sovint no les puc trobar.

Se m’esborren els records. Escolta-ho bé, bona amiga.
No t’estranyis si el teu nom, també un dia se m’oblida.

Antoni Riu

Poema guanyador del 5è Concurs de Sant Jordi 2025
Espai Gent Gran Montserrat Olivella