És el títol del llibre publicat el 2023, escrit amb la veu d’Ibrahima Balde i les mans d’Amets Arzallus Antia. Narra la història de l’Ibrahima, un jove que va nèixer a Guinea Conakry i que va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germà petit, el Germanet, a Líbia. Al final el protagonista arriba a Irun i coneix a l’Amets, i quan li explica la seva epopeia es queda corprès de la història i ens la regala a nosaltres.

És impossible no plorar durant la lectura d’aquest llibre. Però no només per la cruesa d’aquesta odissea travessant fronteres, deserts i oceans. També, i sobretot, per la manera com està explicada: amb una mirada ingènua, castigada, arravatadament poètica i, al capdavall, única. La mirada de qui ha patit enormement i, tanmateix, té el poder de convertir el patiment en una cosa útil. En una cosa plena, fins i tot, de bellesa.

Abans dels escriptors estan les persones. Abans de les novel·les, les històries. Abans de les impremtes i els llibres, les cròniques i els mites al voltant de la foguera. Germanet és literatura viva, pel que té de vivencial i humà, però també pel que té de popular i oral. La trobada entre l’Amets i l’Ibrahima no és només la trobada i la possibilitat de fruit entre dues persones sensibles. És, també, la suma de dues cultures i de dues poètiques. Som com ens expliquem. La nostra cultura és, també, com sentim el que vivim. Ells estaven destinats a trobar-se i a entendre’s: per molt lluny que creixessin l’un de l’altre, eren a prop.   D’aquesta trobada, d’aquesta conversa, d’aquesta oralitat, d’aquesta cultura popular feta sentiment, vida i paraula, neix aquest llibre i es forja, també, la seva amistat.

«Un relat de supervivència i d’amor narrat amb la força magnètica de l’oralitat.» M. Orriols

«El món podria ser millor si tots llegíssim la història de l’Ibrahima.» J. Evole

«Aquesta és una gran història perquè parla d’una tragèdia que vivim cada dia. Per què els governs miren sempre a una altra banda?» M del Mar Bonet

PD: Dedicat a totes les persones que han passat per aquest calvari, com l’Ibrahima. I que m’ha permès descobrir el sofriment que hi ha rere de cada persona mmigrant que inicia el viatge, alguns arriben a les nostres costes, i caminen pels carrers dels nostres pobles i ciutats.
També dedicat a l’Ortrud que el va recomenar.