Mar i terra plana

Sitges des de la platja de Sant Sebastià – Lluïs Rius i Font


Pel ventijol besada,
la mar, sota la llum del sol, tremola,
i la terra al costat emmantellada
d’una intensa verdor tota enflorada
al vaivé de la mar riu i es bressola.

En aquests jorns de dolç encantament,
a la vista li apar, enlluernada,
que ha baixat a la terra el firmament.

Albert Salvador
(1868-1944)

Aquesta entrada ha esta publicada en Albada, Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari