La Lola m’envia aquesta col·laboració, dedicada a la seva mare.
Avui és el teu aniversari i he trobat aquesta fotografia d’un sis de març, el que no sé quin any ni quants en feies. És igual, l’Arc de la Perdiu s’havia vestit de festa i segur que estaves envoltada de tots aquells que t’estimem. Saps, l’amor no mort mai, et porto a dins i parlo moltes vegades amb tu i també parlem de tu amb tots aquells que has deixat baixant pel riu de la vida.
Et dedico l’escrit que fa temps em va fer arrribar una amiga i avui em sento ben representada:
I arriba un dia en què t’escoltes parlant com ella, cuinant com ella, renyant com ella, cantant com ell, ensenyant com ella, escrivint com ell, plorant com ella.
I arriba un dia en què aquestes sabates gegants que tant et vas provar et queden, i pots recórrer la seva petjada.I amb cada pas vas entenent tot el que alguna vegada vas criticar.
I entens els límits, els reptes, els enutjos, les preocupacions, les pors.
I agraeixes que va ser aquí, acompanyant-te de prop, cuidant, vigilant.
I agraeixes els seus desvetllaments, els seus sacrificis, el seu temps.
Arriba un dia en què et mires al mirall i la veus. Perquè uns mesos vam estar dins d’ella, però ella sempre estarà dins de nosaltres.
La catifa voladora 