Avui dia internacional de la llengua materna

Sants, 20 de febrer de 2025

Parlament final

Dia de la llengua materna. Dia de les nostres llengües primeres. Tot just acabats de néixer uns ulls ens miraven, unes mans ens sostenien, uns pits ens nodrien i una boca ens parlava dolçament. Mirada, tacte, gust i so agradables. Les paraules feien que els ulls, les mans  i els pits diguessin el mateix: t’estimem, benvingut, benvinguda, comptem amb tu! Vam anar aprenent les paraules en la llengua de qui ens estimava. Arrelàvem en una família, un barri, una terra. Hem viscut en una família, un barri i una terra amb història i històries que ens hem fet nostres. Cadascú de nosaltres ho hem experimentat allà on ens ha tocat néixer. En diferents llocs i amb diferents llengües.

El món en pocs anys ha canviat. Hi ha moltíssim més moviment. Catalunya ha crescut fins al vuit milions amb l’arribada de molta gent. És una història que ens ve d’antic. Som una terra que rep gent. I som una terra amb una llengua que porta dins molta història, molt solatge, com cadascuna de les llengües que hem sentit i de les més de cinc mil que encara hi ha al món i que perillen si no hi fem res; la de la nostra terra, Catalunya, també, com constatem amb les enquestes que cada cinc anys ens presenten els polítics. Necessitem decantar ben aviat la tendència a la baixa a què ens està duent la globalització, la dèria uniformadora d’uns estats, la pressió demogràfica i els usos insuficients de tants catalans.

Si uns i altres tenim clar que parlar una llengua és, no sols un instrument de comunicació, sinó també la connexió directa amb un poble que l’ha fet néixer i l’ha anat afaiçonant enmig de reeixides i sotsobres, farem dues coses: mantindrem viva la nostra llengua allà on ens moguem, encara que no hi sigui localment rellevant, i estimarem, aprenent-la, si fa al cas, i usant-la, la llengua de la terra que ens acull i on la gent també ens diu de moltes maneres, com la mare, el pare o els tutors quan vam néixer: t’estimem, benvingut, benvinguda.  Comptem amb tu!

Moltes gràcies

Jordi Esteban, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana

Aquesta entrada ha esta publicada en Calaix de Sastre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari