Qualsevol nit pot sortir el sol és el segon àlbum d’estudi en solitari del cantautor i músic català Jaume Sisa, publicat el 1975. Va representar el primer i el més gran èxit de Sisa en tota la seva carrera, i el que li va permetre professionalitzar-se.

El disc va ser editat per primer cop l’any 1975 en suport LP i cassete pel segell Zeleste/EDIGSA. Produït per Rafael Moll i amb Ricard Casals com a tècnic de so, el disc va comptar amb els arranjaments musicals de Jordi Vilaprinyó. D’entre els músics d’estudi que hi van participar, a part del mateix Vilarpinyó al piano, cal destacar músics com la cantant i flautista Dolors Palau i el violinista Xavier Riba.

La cançó que dona nom al disc, Qualsevol nit pot sortir el sol, ha esdevingut amb els anys una de les cançons més populars en l’àmbit català, tot i ser una cançó que en el seu moment es va etiquetar de monònotona, llarga i insubstancial. Jause Sisa i el productor vam dubtar incloure-la a l’àlbum. Té una durada de 6.43 minuts i hi surten 58 personatges de còmic i de l’imaginari popular. Està escrita en Do major i té una melodia, ritme i acompanyament fàcil. Pot ser aquesta és la clau de l’èxit?

Escoltar aquesta cançó em transporta directament a la meva adolescència, escoltar-la a casa, cantar-la amb amics, escoltar-a a concerts i des d’aleshores m’ha acompanyat sempre. Recordo quan estava a LA va ser un dels cassets que em vaig endur, i ja de més tard amb el LP o CD posava als meus fills.

M’agrada com acaba:
Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono que tan sols hi faltes tu.
També pots venir si vols, t’esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no compta, ni l’espai, qualsevol nit pot sortir el sol.