Després les tempestes lo riu baixa tèrbol i amb força.

La remor de l’aigua en fluir, els colors tardorencs dels arbres de ribera amb fulles ocres, contrasta amb la verdor de l’herba tendra, que ha brotat després les pluges.

La sequera queda enrere.

El vol d’algunes aus que sobrevolen el cabal, el moviment dels peixos en saltar i tornar a caure en el bressol de l’aigua són les úniques notes sonores que enriqueixen el fluir de l’aigua i la seva musicalitat que ofereix pau i tranquil·litat a les ànimes angoixades dels humans.

El sol, en els seus darrers moments, ofereix un espectacle de miratges en reflectir-se en les aigües que flueixen vers la mar.

Anna Llanes Tuset
novembre 2024

PD: Anna gràcies per col·laborar i fer enlairar la Catifa voladora!