Huracà [1867; del cast. huracán, i aquest, del taïno hurakán, íd.]

El mot huracà ens va arribar del Carib. Els nadius, que parlaven la llengua taïna, devien avisar els aventurers espanyols o portuguesos de l’arribada d’un vent fortíssim que representava la fúria dels déus. I ho devien fer exclamant amb les mans al cap: Urakán! Urakán! davant l‘astorament dels colonitzadors que probablement no coneixien aquesta potència del vent i de la tempesta. I es van fer seu el nom.