··/··

Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques
Vol. 15, núm. 2, 2000. Pàg. 37–50
Autor: Joan Martí i Artigas

3  El cens de 1880 i les targetes perforades

El quart període, el Neolític Superior de la informàtica, comença cap al 1880 i comprèn dues direccions totalment oposades. Primerament, el 1889 Burroughs inventa unes noves màquines sumadores que, degudament perfeccionades, van ser al mercat durant molts anys. Al mateix temps, va inventar una màquina de calcular del tipus Pascal que es va associar a una màquina d’escriure: el resultat fou el que durant molts anys hem anomenat una màquina de comptabilitat. Aquesta màquina de comptabilitat tenia la particularitat que sumava, restava, multiplicava i dividia i, a més, podia escriure noms i podia escriure els resultats de les operacions. Era un pas endavant enorme.

En aquest mateix grup tenim, per una banda, les màquines simples d’escriure, per una altra banda, les màquines de sumar i calcular, del tipus Pascal, degudament perfeccionades, i, finalment, les màquines de comptabilitat. De totes aquestes màquines n’hi hagué una gran diversitat de models i un bon nombre de fabricants. Hi hagué també molts models especialitzats a fer tasques concretes com, per exemple, les màquines facturadores i les màquines compte-corrents . Cada un d’aquests tipus de màquines representa un nou maquinari que a poc a poc es va complicant i perfeccionant i per al qual cal crear tot un conjunt de programari, cal fer cursets més o menys llargs amb la finalitat que els operadors d’aquestes màquines les sàpiguen manejar i treure’n el màxim de profit. Es creen dispositius que permeten que una mateixa màquina (particularment les de comptabilitat) pugui fer funcions diverses (cal, per tant, que hi hagi tot un grup de tècnics que sàpiguen manejar el maquinari i assumir la creació dels programaris corresponents).

En aquella mateixa època l’enginy humà es dirigia vers una altra direcció que, al cap de cent anys, tindria un formidable i inesperat èxit. Es tracta de les màquines de targetes perforades.

L’any 1887 es va donar als EUA un fet important. El cens de població de 1880 no es va poder tancar fins al 1887: van caldre set anys per poder donar al públic les primeres informacions. Els tècnics s’espantaren perquè, si se seguia aquest camí i es tenia en compte l’augment de població, cap al 1910 s’esdevindria que un cens es superposaria al següent. Les xifres del cens perdrien actualitat i només tindrien un valor històric, però també caldria augmentar la plantilla del personal de l’estadística oficial, locals i mobiliari, etc. La preocupació pel problema fou tan gran que decidiren fer un concurs d’idees entre els tècnics del Federal Bureau of Statistics (FBS) per veure com es podia solucionar aquest problema que els queia al damunt. Un tècnic del FBS anomenat Hermann Hollerith (1860-1929), austroamericà, tingué la idea d’inscriure els resultats del cens mitjançant perforacions fetes en cartolines. Cada unitat censada, cada persona que emplenava un document de recollida de dades, es convertiria, en el FBS, en una cartolina que recolliria la informació del document mitjançant perforacions. Una sèrie de màquines rebien les targetes i en feien el tractament i finalment elaboraven els estats estadístics del cens. La idea de les cartolines perforades Hollerith la rebé dels telers Jaquard que foren inventats el 1804. La idea fonamental de la targeta perforada consistia a registrar en forma de perforacions codificades les dades de cada assentament; un equip de màquines degudament coordinat prenia aquelles targetes i les classificava emprant els forats, les intercalava i finalment establia, a través d’una màquina tabuladora o impressora, els estats que posteriorment serien consultats pel públic.

Els assaigs fets al FBS demostraren que la idea era ben factible i, a partir d’aquell any, els censos foren tractats amb màquines de targetes perforades, cosa que evità la superposició d’un cens amb el següent. Cal precisar que les màquines de targetes perforades foren inventades, essencialment, de cara al tractament d’informació estadística, en el qual es manejaven grans quantitats de xifres, impossibles o molt difícils de manejar per la via manual. En aquells mateixos anys, a principis del segle xx, hi havia diverses empreses que es dedicaven a la construcció d’aquest tipus de màquines, com ara les empreses Powers, Remington i IBM. De totes, la que prosperà fou aquesta darrera, que dominà totalment el mercat, primer americà i després mundial. L’èxit de les màquines de targetes perforades i la seva gran expansió fou deguda al fet que hom constatàla gran versatilitat que tenien i que les feia aplicables als problemes de les empreses privades. Tots els problemes comptables i administratius de l’empresa privada podien ser resolts fàcilment per aquestes màquines. Això féu que la IBM pogués augmentar enormement la xifra de vendes i, d’aquesta manera, tenir la capacitat de dedicar grans quantitats a la investigació i perfeccionament. Aquest fet fou fonamental a l’hora de subministrar els fons necessaris per tirar endavant aquella idea formidable de la targeta perforada.