Extret de VilaWeb – Jordi Badia i Pujol 20.09.2024
És difícil de trobar en cap manual una llista pràctica i memoritzable de preposicions catalanes · Us expliquem per què passa això i us en proposem una.
Si a l’escola o a l’institut vau estudiar castellà és molt probable que us fessin aprendre allò de: a, ante, bajo, cabe, con…, és a dir, la llista de preposicions. Si vau estudiar català és poc probable que tingueu cap llista al cap.
El 1936, en un llibret de l’editorial Barcino revisat per Pompeu Fabra, els autors (Artur Martorell i Emili Vallès) enumeraven les “principals preposicions”: a, amb, de, en, per, cap, contra, des, durant, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, segons, sense, sobre, sota, ultra. No era una llista completa, però feia el fet.
El cas és que avui encara costa de trobar-ne cap; ni tan sols remenant els diccionaris i les gramàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Si cerquem una llista oficial ens hi podem perdre: entre la que ens dóna la Gramàtica essencial de l’Institut i la que podem confegir consultant el Diccionari hi ha diferències i incoherències. Per exemple, a la gramàtica, abans hi apareix com a preposició i al diccionari no. En canvi, al diccionari, abans de hi surt com a locució prepositiva (amb tres valors diferents!) i a la gramàtica no.
Vist aquest panorama, mirarem d’explicar-vos les classificacions més habituals i, al final, us proposarem una llista de preposicions que us sigui útil i que pugueu memoritzar.
Però comencem pel començament.
Què és una preposició?
Una preposició uneix mots o grups de mots a un nucli, de manera que la preposició i allò que duu darrere passen a ésser complement d’aquest nucli. Vegem-ne tres exemples:
—taula de fusta: taula (nom) és el nucli, de és una preposició i de fusta és complement de taula.
—necessari per a viure: necessari (adjectiu) és el nucli, per a és una preposició i per a viure és complement de necessari.
—caminar cap aquí: caminar (verb) és el nucli, cap és una preposició i cap aquí és complement de caminar.
Les preposicions són invariables (sempre iguals, no tenen flexió de gènere ni de nombre), per bé que algunes es poden contreure amb un article; per exemple, al (a + el), dels (de + els), pel (per + el). I també es poden apostrofar; per exemple, escrivim de macarrons, però d’alfàbrega.
Preposicions àtones i tòniques
Si en una cosa coincideixen tots els tractats i manuals és a classificar les preposicions en àtones (o febles) i tòniques (o fortes). D’àtones n’hi ha molt poques i són les més freqüents: a, amb, de, en, per i per a.
De tòniques, en canvi, n’hi ha moltes. Se solen classificar en simples i compostes, però amb el benentès que n’hi ha que poden ésser l’una cosa i l’altra: és el cas de darrere o darrere de i davant o davant de.
N’hi ha que indiquen lloc. Són les més nombroses i tenen un ús ben divers: arran, cap, dalt, damunt, darrere (o rere), davall, davant, des, devers, devora, dins (o dintre), fins, prop, sobre, sota (o sots), vers i vora. Hi ha dues preposicions amb valor d’exclusió: excepte i llevat. I, finalment, n’hi ha un grup de significat variat: barata (emprada sobretot al País Valencià), contra, durant, entre, envers, malgrat, mitjançant, segons, sense (o sens), ultra i via.
Les locucions
Una locució prepositiva és un grup de mots que equival a una preposició. N’hi ha un munt. El cercador del DIEC en localitza quaranta-quatre, però de fet el diccionari mateix en conté moltes més. L’inventari, a més, pot variar segons quin criteri emprem.
Hi ha un grup de locucions força nombrós, integrades per dos mots: el primer generalment és un adverbi i el segon, la preposició de. Dues de molt freqüents són abans de i després de, amb valor temporal. Amb significat d’exclusió, trobem fora de, menys de i tret de. I indicant lloc, en tenim més: arreu de, fora de, lluny de, enmig de (o en mig de, o entremig de), enfront de, entorn de…
I, en acabat, hi ha moltes locucions prepositives (generalment de tres mots), que tenen com a darrer membre una preposició àtona. Molt sovint és de, però de vegades també a o bé amb. Vegem-ne uns quants exemples: a causa de, a còpia de, a excepció de, a favor de, a fi de, a força de, a partir de, a sabuda de, a través de, al costat de, al llarg de, amb vista a, com a, d’acord amb, d’ençà de, en comptes de, en contra de, en lloc de, en qualitat de, per culpa de, per mitjà de, per por de…
Confegim una llista?
La llista que us presentem és una proposta que inclou les preposicions simples i exclou les locucions. No hi incloem, per exemple, abans de, arreu de, després de, lluny de, etc. formades a partir d’un adverbi. Algunes de les que formen part de la llista –arran, des, fins i llevat– van sovint seguides d’una altra preposició, però no pas sempre (“arran meu”, “des que el vaig veure”, “fins demà”, “llevat error o omissió”). Finalment, n’hem exclòs algunes variants secundàries com ara dintre, rere, sens i sots, i algunes de molt poc usades, com deçà, dellà, salvant i salvat. La llista conté mots que són emprats en alguns territoris i no en alguns altres: barata (‘en canvi de’), devora (‘prop de’), davall (‘sota’), devers (cap a’)… Heus ací, doncs, la llista de les trenta-sis preposicions proposades:
La catifa voladora 