Venim de tot arreu a celebrar-ho, venim plegats a fer-ho durador.
Veniu! Veniu, que un dia bé caldrà deixar-ho, l’instant només l’atura una cançó.

Perquè s’afina l’aire en el capvespre, perquè rodolen els nabius pel verd,
perquè la guiula pinta el cor de l’ona, perquè es despulla el faig i no l’avet,
perquè la pluja broda les codines, perquè hi ha mil secrets a l’alzinar…

Perquè les canyes xiulen vells enigmes, perquè no torna mai el mateix grop,
perquè floreix per un no res l’orquídia, perquè cada any revénen els cucuts,
perquè és tan breu l’olor de la viola, perquè la gran balena uneix els pols…

Perquè els deserts apaguen sets antigues, perquè s’adorm en l’aire el falciot,
perquè renilla l’euga a les valls altes, perquè les flames volen cap als déus,
perquè un infant resol endevinalles, perquè la boira protegeix amors…

Venim de tot arreu a celebrar-ho, venim plegats a fer-ho durador.
Veniu! Veniu, que un dia bé caldrà deixar-ho, l’instant només l’atura una cançó.

Miquel Desclot (1952)