En el riu enfinestrades
ens mirem de dintre estant:
ai que és trist tenir germanes
en el riu, cap per avall!
colorades com nosaltres
i una mica vacil·lants.

-Potser és l’aigua fatigada
que ens va mig imaginant.

Quan rentem la roba blanca
vénen totes a esbaldir
draps fingits, bugades falses
dels qui viuen dins l’humit,
i si poden ens estiren
els llençols de millor fil.

-Potser són a banda i banda
amb sospirs d’aigua entremig

Mercè Rodoreda