Avui fa 100 anys moria Franz Kafka a Klosterneuburg, Àustria. Va nèixer a Praga el 3 de juliol de 1883, fou un escriptor d’origen jueu en llengua alemanya. 

La seva narrativa desassossegadora i simbòlica, escrita en alemany, va anticipar l’opressió i l’angoixa del segle xx. La seva influència ha fet que el terme kafkià s’apliqui a situacions socials angoixants i grotesques.

La seva obra és una de les més influents de la literatura universal del segle xx, malgrat no ser gaire extensa: va ser autor de tres novel·les El procés, del 1925; El castell, del 1926; i Amèrica, del 1927), dues novel·les curtes (La transformació, també anomenada La metamorfosi, de  1915, i La colònia penitenciària, de 1914), i un cert nombre de paràboles i relats breus. A més, va deixar una abundant correspondència i escrits autobiogràfics, la major part publicats pòstumament.

Recordo quan a classe de Literatura de l’Escola llegiem el fragment de La metamorfosi en la que Gregorio Samsa es transformava en un insecte, i com canviava la seva vida i la de la seva família. L’atmosfera cada cop més angoixant esdevenia un relat inquietant i aclaparant. A casa vaig trobar la novel·la sencera i la vaig llegir d’amagat per saber com acabava.