Extret de ViquiPèdia

Juditha triumphans devicta Holofernis barbàrie, RV 644, (en català, ‘Judit triomfa sobre la barbàrie d’Holofernes’), és un oratori, subtitulat pel seu propi autor com a Sacrum militare oratorium (oratori sacre militar), compost per Antonio Vivaldi a Venècia l’any 1716. El llibret, escrit en llatí per Giacomo Cassetti, es basa en el Llibre de Judit, un text apòcrif per a hebreus i protestants però canònic per als catòlics. Va ser estrenat el novembre d’aquell mateix any a l’Ospedale della Pietà, institució per a la qual Vivaldi va treballar durant vint anys de la seva vida, de manera discontínua, com a responsable de la formació musical de les noies òrfenes i de la composició del repertori per als habituals concerts de la institució. Aquest fet justifica dues de les característiques principals de l’oratori: que tots els papers estiguin destinats a dones i una aclaparant varietat tímbrica, ja que el compositor es va valer de la rica col·lecció instrumental que posseïa l’orquestra de la Pietà.

És l’únic oratori de Vivaldi que ens ha arribat de forma completa, conservant-se incomplets altres tres dels quals s’ha perdut la música:

• La vittoria navale predetta dal Santo Pontifice Pio V Ghisilieri, RV 782 (Vicenza, ca. 1713).
• Moyses Deus pharaonis, RV 643 (Venècia, 1714).
• L’adorazione delli tre magi al bambino Gesù, RV 645 (Milà, 9 de gener de 1722).

Consta de 25 àries da capo, que amb freqüència utilitzen instruments obligats, i cinc parts de cor enllaçats pels seus respectius recitatius i recitatius acompanyats. Requereix una plantilla vocal de cinc veus femenines més el cor i una distribució orquestral extraordinàriament rica amb instruments que no prenien part de manera habitual en òperes o oratoris, com la mandolina o el chalumeau. L’original que ha arribat fins a nosaltres, descobert en la dècada de 1920, no conté la típica simfonia inicial, la qual cosa no significa que no existís, ja que era una pràctica habitual conservar-la de forma independent per poder reutilitzar-la en altres situacions si era necessari.

L’oratori posseeix un important rerefons polític que explota a consciència, ja que va ser escrita per celebrar la victòria sobre els turcs després d’una llarga contesa entre la República de Venècia i l’Imperi Otomà, que va finalitzar amb la signatura de la denominada Pau de Passarowitz, el 1716. Aquest caire militar explica, amb independència de l’extraordinària qualitat de la seva música, l’èxit excel·lent que va obtenir l’obra en la seva estrena.

El manuscrit de la composició està preservat en els folis 209-302 bis del volum Foà 28 de la Biblioteca Nacional de Torí. El frontispici de la partitura amb el títol s’ha perdut (igual que la simfonia inicial). La seva primera representació ja en avançat el segle xx fou l’any 1939, a Siena, encara que després va tornar a caure en l’oblit durant mig segle.

El rei assiri Nabucodonosor II envia un exèrcit contra Israel per exigir tributs no pagats. L’exèrcit que mana el general Holofernes posa lloc a la ciutat de Betulia i està a punt de conquistar-la. La jove vídua jueva Juditha va al campament assiri per implorar pietat. Holofernes s’enamora d’ella. Després d’un ric banquet on beu molt vi, s’adorm. Juditha li talla el cap, fuig del camp enemic i torna victoriosa a Betulia.

Armatae face et anguibus
A caeco regno squallido
Furoris sociae barbari
Furiae venite ad nos.
Morte, flagello, stragibus
Vindictam tanti funeris
Irata nostra pectora
Duces docete vos.