Ho dirà la història. Dos mil vint-i-tres.
De pluja, ben poca i molts camps són erms.

Passejant pels boscos no hi he vist bolets.
Però, el cor se m’angoixa: molts arbres són secs!

Muntanyes eixutes. Poc cabal du el Ter.
I a Sau, del que baixa, no hi arriba res.

Al pantà l’església queda al descobert.
Quan la veig la pena em deixa el cor fred.

Al poble, jo un nano, però ho recordo bé,
fèiem rogatives pregant que plogués.

Ara no s’estila. “Són coses de vells”
I el més joves diuen que no fa per ells.

D’aquest vint-i-quatre ja hem gastat gener.
Què voleu que us digui? Tampoc pinta bé.

He vist els pronòstics i en soc ben conscient.
De pluja, ni gota. Sequera creixent.

Autor: Antoni Riu Rovira de Villar

Accèssit Jocs Florals 2024
Espai Gent Gran Montserrat Olivella