El 17 de maig del 1884, 21 elefants de circ (4 tones cadascun), van creuar l’icònic pont acompanyats per 17 camells d’entre 600 i 1.000 quilos.

El 24 de maig de 1883 es va inaugurar el famós pont de Brooklyn que va unir per sempre el comtat d’aquest nom amb l’illa de Manhattan, fins llavors connectats només amb un transbordador, i es va convertir aviat en una referència de l’enginyeria mundial i després postal obligada de tot visitant a Nova York.

Unes 150.000 persones el van creuar aquell dia, després de pagar una tarifa d’un cèntim. La primera va ser Emily Roebling, nora del dissenyador del pont, l’alemany John August Roebling, que va morir abans que es construís. Va ser Emily, sense ser enginyera, la que finalment va supervisar el projecte fins al final.

Una estampida humana i un ramat d’elefants

Molts dubtaven de la resistència d’un pont tan gran, amb 1.833 metres de llarg, i aquest temor podria haver estat l’origen d’una estampida, pocs dies després de la seva obertura, que va causar dotze morts i set ferits greus, segons la Societat Històrica de Nova York.

Per convèncer els novaiorquesos sobre la fermesa del pont pel qual a més havia de passar un tren, es va pensar en el circ Barnum: quins animals podien aportar per posar-ho a prova? I així, el 17 de maig del 1884, els 21 elefants del circ (4 tones cadascun), liderats pel seu cap Jumbo, van desfilar per l’icònic pont acompanyats per 17 camells d’entre 600 i 1.000 quilos.

Allò va ser tot un espectacle que va obnubilar els novaiorquesos, va donar publicitat al pont i va aclarir dubtes sobre la solidesa d’aquesta obra de pedra calcària, granit, ciment i acer.

En el seu moment va ser el pont penjoll més llarg del món

Durant dues dècades el de Brooklyn (la construcció del qual va prendre 14 anys i va costar la vida a 27 treballadors, inclòs l’enginyer Roebling) va ser el pont penjat més llarg del món i el primer suspès amb cables d’acer, una innovació tecnològica en aquell moment. Però el regnat li va durar poc, ja que vint anys després va ser “destronat” pel de Williamsburg, que es va inaugurar el 1903 i també connecta Brooklyn amb Manhattan.

“A partir d’aquest punt, els ponts van començar a fer-se més grans i més llargs, però tot el coneixement o la tecnologia es va basar en el disseny que es va fer servir per al pont de Brooklyn”, va dir Paul Schwartz, comissionat adjunt de la Divisió de Ponts del Departament de Transport (DOT) de la ciutat. Fins i tot els quatre cables principals que el sostenen continuen sent els originals de l’estructura, va comentar Schwartz, que supervisa tots els aspectes del disseny, la construcció, la rehabilitació i la reconstrucció, el manteniment, l’operació i l’administració de gairebé 800 ponts i túnels sota la jurisdicció del DOT.

En els darrers 20 anys aquesta agència ha invertit més de mil milions de dòlars en contractes de construcció per a aquest pont, que van des de la reparació de l’acer fins a la pintura, o per fer millores als fonaments per fer-los més resistents a una tremolor, va explicar Schwartz. A això se suma, (va afegir) el treball del personal de l’agència, com a electricistes o els que s’encarreguen que estigui perfectament lubricat perquè “el pont està dissenyat per moure’s. Hi ha punts en què s’han d’assegurar que puguin moure’s i per això tant això requereix lubricació. Tenim plataformes mòbils sota el pont que permeten als inspectors vigilar de prop l’estructura”, va destacar.

En aquest moment està sent remoçat i com a part s’ha fet una neteja profunda (la primera des de la seva construcció) de les pedres de granit, que les ha desposseït del color marró, de la pols acumulada d’un segle, sutge i contaminació, per tornar-li el seu brillant gris original del segle XIX.

Un pont de pel·lícula

Un passeig per l’icònic pont, on s’han filmat moltes pel·lícules com Godzilla, Cloverfield o The Amazing Spiderman 2, permet gaudir dels gratacels, el districte financer, el pont de Manhattan i de la immensitat del riu.

Del costat de Brooklyn s’arriba a la popular zona moderna de Dumbo, amb els seus cafès i restaurants envoltats d’arbres, i, de nit, des de qualsevol punt, els llums de les torres de Manhattan són un altre gran espectacle.

El pont va ser designat Monument Històric Nacional el 1964 i Monument Històric Nacional d’Enginyeria Civil el 1972.

Actualment per aquest pont de dos nivells passen diàriament 116.000 automòbils per sis carrils, més 3.000 ciclistes en dos carrils, i per sobre d’ells el creuen al dia 30.000 persones a la plataforma superior.