Una altra baixa forçada que m’ha regalat temps de lectura.

Vull destacar la lectura de les Memòries de Josep M de Sagarra.

El primers capítols sobre la història de la seva família per part de pare i mare són història de Catalunya. Més tard ja a l’adolescència i joventut són la història de Barcelona.

Aquí va un fragment de la descripció de la bassa que hi havia a la casa d’estiueig a Santa Coloma de Gramenet.

En la gran bassa circular del final del jardí, les superficials granotes engegaven a tot gas la seva xaranga, i els grills afinaven l’arquet de les cuixes i començaven la gran fregadissa musical, que harmonitzava amb l’escandol de les granotes, i encara dels cadells, en un ritme més ràpid i més greu acabaven d’arrodonir l’orquestra.

El perfum que s’exigia als vegetals, i que donaven amb aquella precipitació calenta de finals de juny, feia com un coixí voluptuós a la música de granotes i grills, dins del qual, complicant-la, es distingia la col·laboració de solistes més conscients i refinats, com l’oboè d’un contingut gripau, o la flauta, més estrident i tirant una punta a gemec del sospir d’una babeca, i el xiu-xiu allargadíssim, que semblava la remor d’un sofregit fet amb poques brases, i no era res més que la expansió natural d’una òliba. Aquelles excelències me les amania la rialleta del vent; me les desconcertava, com un renec estúpid, el xiscle d’un paó; me les amorosia amb el seu tebi mugit una vaca que patia insomni, i tot plegat, el fil i l’agulla de la meva il·lusió, ho guarnien, en un no res, amb una mena de vestit de gala, perquè jo pugués presentar-m’ho a mi mateix i acceptar-ho com el pur extracte de la beatitut.