Segon premi concurs Microrelats en motiu del Dia de la Dona – SMG

49 setmanes

Ella és la meva heroïna. Em porta amunt i avall. M’alimenta i em dona descans. Sé que aquesta situació és temporal, però s’hi està tan a gust…!

Cada cert temps la seva veu: “No, aquest és el primer embaràs… i necessito la feina ja que el pare no vol saber-ne res…” Si sabéssin lo vàlida i responsable que és, penso des d’allà dintre, ni es molestarien a preguntar-li constantment per si vol o no vol tenir més fills, quant cobra el seu marit, o per què necessita treballar!

Potser quan surti comenci a plorar ben fort, a veure si m’escolten, aquesta colla d’impresentables!