Sóc una dona.
Ningú no pot imaginar
el que dic quan estic silent,
a qui veig quan tanco els meus ulls,
com m’alieno quan estic alienada,
allò que cerc quan estiro les meves mans.

Ningú, ningú no sap
quan camino, i quan estic perduda.

I ningú no sap
que la meva anada és un retorn
i que el meu retorn és una abstenció,
que la meva debilitat és una màscara,
i la meva força és una màscara,
i que el que ve és una tempesta.

Ells pensen que saben
així que els deixo pensar,
i jo transcorro.
Ells em van posar a una gàbia, així que
la meva llibertat deu ser un regal d’ells,
i els ho dec agrair i els dec obeir.

Però jo sóc lliure davant ells, darrera d’ells,
amb ells, sense ells.

Jo sóc lliure en la meva opressió, en la meva derrota.
¡La meva presó és el que vull!
La clau de la presó és la seva llengua,
però la seva llengua està enrotllada al voltant dels dits
del meu desig,
i el meu desig no el poden dirigir mai.

Sóc una dona.
Ells creuen que posseeixen la meva llibertat.
Jo deixo que s’ho creguin
i transcorro.

Joumana Haddad (Beirut, 1970)

Joumana Haddad (Beirut, 1970), és una dona libanesa coneguda pel seu activisme en contra de la discriminació de gènere, i sobretot en defensa dels drets de les dones àrabs. Professionalment és una dona molt completa: periodista i traductora, a més d’escriptora; la seva carrera periodística i literària és molt prolífica. A més de dirigir les pàgines culturals del diari libanès An Nahar, és redactora en cap de la revista Jasad (Còs), de caràcter eròtico-literari, domina set llengües com a traductora, i és antologista de poesia (per exemple, d’una antologia de 150 poetas que es suïcidaren el segle XX). Els seus llibres estan prohibits a bona part de l’Orient Mitjà, i de la seva poesia és diu que és una “poesia insumissa”. També ha fet incursions en el món del cinema, com a co-escriptora de guió i com a actriu, i és,a més, artista.

Va participar en el Festival Internacional de Poesia de Barcelona el 2016, i potser en altres trobades d’aquest tipus, i allà va recitar alguns versos en català d’un dels seus poemes més coneguts, “El retorn de Lilit” (segons el judaisme, la primera esposa d’Adam, anterior a Eva, que es va rebel·lar contra la submissió a l’home). El poema seleccionat ha estat traduit per nosaltres mateixos, i és tota una declaració feminista: