Text extret d’un missatge que vaig rebre per whatsapp, no sé si és real o no. El que sí que us puc dir que jo no soc l’autora. Però és un bon exemple de com actuar per no canviar la llengua.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

Fa una estona, demanant passar per una zona d’obres, el paleta -amb accent i en castellà- m’ha demanat que li parlés castellà. 

Aleshores li he preguntat:
– D’on és?
– Del Pakistan -m’ha dit.
En anglès, li he preguntat:
– Al Pakistan tothom parla anglès, oi?.
– Sí, tothom -m’ha dit.
– Com és que al Pakistan parlen anglès. Quin idioma parla al teu poble, la teva gent?
– Urdú, parlo urdú -m’ha dit.
– I l’anglès?
– És l’idioma dels anglesos, quan érem colònia.
– Doncs el castellà és l’idioma de la colònia, si et parlo català, et parlo com a la mare, el germà o un amic, si et parlo castellà, com un estranger colonitzador.

S’ha quedat parat un instant i m’ha dit, amb un somriure -i en català- he de practicar més.