Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic,
blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges:
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen
el vent s’emporta tot l’horitzó.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record
sscampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.

Els vells em parlen plens de tendresa
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.

Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol
porten tonades enamorades,
dones i Pàtria, veles i flors.

Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol

Lletra Glòria Cruz
Música Càstor Pérez