Avui dia del tren se celebra el 175è aniversari de l’entrada en funcionament de la primera línia ferroviària de la península Ibèrica, entre Barcelona i Mataró.

El primer tren espanyol va néixer el 1837 a terres cubanes, que en aquella època era una colònia espanyola, per cobrir la distància entre l’Havana-Bejucal i transportar, sobretot, la canya cap als ports per a la seva exportació. L’industrial català Miquel Biada i Bunyol va quedar profundament impressionat. L’enginy rodant, del qual havia sentit a parlar meravelles, era realment un invent revolucionari. I aquell matí del 1837 va tenir l’oportunitat de veure’l en acció. El hisendat català es va prometre que en un any el veuria circular a la seva terra natal. El destí li va jugar una mala passada i no va poder veure culminada la seva obra. Una malaltia li va portar la tomba.

El 28 d’octubre del 1848, Barcelona i Mataró entraven a la història del ferrocarril. «El matí va clarejar radiant, amb cel clar i el mar en calma», segons el relat dels cronistes de l’època. MitjaBarcelona s’havia donat cita al Portal de Don Carlos per saludar la sortida del primer ferrocarril peninsular amb la locomotora batejada ‘Mataró’ com a protagonista. La prova va resultar un èxit complet. Nou-centes persones, repartides en 25 cotxes, van recórrer els 28 quilòmetres que separaven la capital catalana de la localitat del Maresme. El viatge només va durar 35 minuts. Tot un rècord. La gent rebia el tren entusiasmada. Al seu pas, la multitud irrompia en aplaudiments i crits prolongats, als quals la ‘Mataró’ responia amb el esbufec ​​del seu xiulet. Un dia després del viatge inaugural, 4.000 persones prenien a l’assalt el nou mitjà de transport.

Extret de Treneando – Mikel Iturralde