Fa temps vaig sentir parlar de la Beate Sirota Gordon i vaig quedar ben impressionada.

Beate Sirota Gordon va néixer a Viena avui fa 100 anys, era filla d’una parella de jueus russos. Als 5 anys va anar a Tokyo amb els seus pares, el pare era pianista i va ser contractat com professor per l’Acadèmia Imperial de Música. Allà Beate Sirota va aprendre aviat el japonès, i com que tenia facilitat pels idiomes la seva mare va insistir que jugués i es relacionés amb els nens locals i va fer de torsimany als seus pares de ben petita. Va seguir estudiant a l’escola Alemana de Tokyo i sovint agraia l’educació que havia rebut fins que cap els anys 30 va haver d’abandonar-la per la crescuda del nazisme en cercles germanòfils.

A l’adolescència va ser conscient que les seves amigues japoneses s’haurien de casar amb els homes que els seus pares decidissin i això li va fer adonar de la importància de les dedisions que havien de prendre les dones.

Després d’una dècada al Japó va viatjar a Califòrnia i amb 16 anys va ingressar a la universitat de Mills, un centre femení dirigit per una feminista.

Per una combinació de circumstàncies va participar el 1946, amb només 22 anys, en la redacció de la Constitució del Japó ocupat pels Estats Units. Ella és l’autora de l’article 24 de la constitució japonesa i encara és vigent: en ell consagra la igualtat entre homes i dones, el dret de casar-se per mutu acord, sense inferència familiar, el dret de les dones a heretat, a la propietat o al divorci. Fins els anys noranta del segle passat va mantenir en secret la seva participació en la redacció d’aquest article.

Beate Sirota Gordon va dedicar gran part de la seva vida a l’intercanvi feminista entre Àsia i els Estats Units i gran defensora dels drets humans. Va morir el 2012 amb 89 anys.