Per Lluís Rius Font

…/…

Els cingles de Vallberdina

No puc oblidar l’amistat que vàrem tenir amb el nostre tutor, Joan Pascual Olivella (1883- 1948). Aleshores era el director del col·legi gelidenc, de titularitat privada i resident a Gelida del 1913 al 1925 al carrer de Sant Antoni de Gelida.

El juliol del 1915 en Joan ens va organitzar moltes excursions pels rodals de Gelida. El seu savoir faire va causar un gran impacte entre nosaltres i de rebot una bona amistat amb el seu pare Juan Pascual Bargalló, qui va exercir de sereno a la població.

La seva condició de director de l’escola l’obria totes les portes a les masies. No gens menys els fills de les cases de pagès havien estat alumnes seus. L’estic enormement agraït, i hi tinc un record molt latent. Amb ell vàrem descobrir el paisatge gelidenc, la seva sensibilitat, estima i respecte per la natura ens alliçonà, de per vida, molt positivament.

Sortim de Gelida pel camí de la Font Freda. Ben preparats, el barret és imprescindible així com el bastó i el sarró. Jo era el responsable del càntir de zenc, en forma de tap de suro i nansa alineada amb els brocs, molt adequat per l’activitat excursionista i resistent als possibles cops fruit d’un descuit desafortunat.

La visual era oberta, resguardats pel vent del nord pels penya segats, la contemplació era d’una bellesa silvestre on regnaven el romaní i la farigola. Tot plegat conferia a l’indret d’una atmosfera misteriosa i exòtica sinó fos pel retoc llunyà de les campanes.

La Font de can Rossell

Un dels trets més característics de Gelida és que cada excursió té la seva font. La gràcia de les sortides sempre és trobar un brollador on poder practicar, el que podríem titllar de ritual familiar. Consistia en fer un tast de l’aigua de la font i interpretar la seva qualitat, en funció de la temperatura, color, duresa, transparència, olor, gust. L’aigua pot tenir gust, perquè no és pura, no existeix cap aigua pura per beure, està formada per diferents components i les aigües de les fonts de Gelida no són una l’excepció. Les característiques de les aigües de les fonts situades a la  plana no és la mateixa que la de les serra de l’Ordal.

Cadascú de nosaltres tenia la seva font preferida. Calia defensar i argumentar els motius d’aquestes preferències que eren motiu de conversa i discussió entre els adults.  De fet, el tema de les fonts sempre va tenir molt d’èxit, nosaltres teníem l’avantatge d’haver gaudit de les sortides amb en Pascual que van donar els seus fruits, no només pels coneixements adquirits, sinó també perquè ens va obrir una porta que ens permetia connectar directament amb un dels temes de conversa dels adults.

…/…