L’Anna va oblidar un exemplar de Tinc un coll que fa pena de Nora Ephron al molí. Mai havia llegit res d’aquesta autora, però en canvi sí que he vist algunes de les pel·lícules de les quals és guionista.

M’ha agradat molt i he passat unes estones entretingudes llegint-lo vora el mar. Gràcies Anna pel teu oblit.

Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l’humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l’experiència de fer-se gran, de l’envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa. Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, Tinc un coll que fa pena és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats. “Els assajos de Nora Ephron —quina dona tan llesta, feminista i estupenda— són genials. Ephron és una gran senyora, i una analista intel·ligent de la societat contemporània”, Isa Calderón “Una prosa intel·ligent i entremaliada, afiladíssima i espurnejant; uns assajos explosius plens d’humor àcid i profund”, The Boston Globe