Mester d’amor

2016-02-24 07.25.47

 

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.

Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.

Deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

Salvat Papasseit

Aquesta entrada ha esta publicada en Albada, Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari