Memòries de l’Escola Parc del Guinardó

Presentació

Arrel d’una trobada amb companyes que vam estar a l’Escola Parc del Guinardó durant els darrers anys de la Dictadura, la Margarida té la idea de lliurar-nos un sobre ple de records. Emocionades l’obrim i ens trobem una llista en la que ha escrit alguns dels seus records de l’Escola: en la que hi detallen aspectes d’organització escolar a classe i al menjador, plats dels dinars i berenars, profesores, festes tradicionals de l’Escola, el pati… tot plegat visions d’una nena que durant 10 anys va estar allà.

Sóc la cinquera de set germans: som 2 nois i 5 noies. Amb les meves germanes tinc una relació molt estreta i que durant els darrers anys s’ha enfortit més degut a la vellesa dels pares. Avui he descobert que a més de les meves 4 úniques germanes tinc unes altres germanes, tant o més importants que les biològiques i que també són úniques.  Són les noies amb les que vaig compartir la meva infantesa i l’inici de l’adolescència. Tot i haver estat un munt d’anys allunyades i oblidades, ha estat com retrobar-se amb ànimes bessones separades i que un bon dia es retroben. Són noies que tot i haver viscut en famílies diferents, barris diferents i que ara la vida ens ha portat per camins completament diversos tenim més coses en comú que ens uniexen que no ens separen. I és que amb les amistats de la infantesa s’hi estableix un vincle molt especial que no te n’adones fins que et retrobes.

Arribo a casa, han estat moltes emocions les que he viscut en aquest dinar i ara en la solitud a l’obrir de nou el sobre no només llegeixo les quatres ratlles que ens ha regalat la Margarida, sino que m’endinso a les golfes de meva memòria i començo a obrir caixes de llauna, baguls, caixes de cartró, sobres, carpetes… que tenia tancats des de feia anys: començo a recordar com era l’Escola.

Serà potser que ja he arribat als 50, que m’invaeix una necessitat d’escriure-ho per tal de reviure la meva infantesa i la de les meves amigues.

Retrobar-les ha estat un bon regal i recordar l’Escola un premi.

Violant

Barcelona 11 de desembre de 2011
_____________________________________________________________________________________________________________

Memòries de l’Escola Parc del Guinardó

Índex

Història
L’entorn i el Parc
L’edifici
El pati i el jardí
El nou edifici i el pati
L’organització
La classe de Pàrvuls
El Menjador
Fer Cantina
El pati i els dies de pluja
El Nadal a l’Escola
Les Mestres
El sr. Gubianes i la formació artística
Les directores: la sra. Dolors Palau i la srta. Galzeran
La Primària
Les mestres de Primària
La sta. Marina i la formació musical
Els dimecres anem a Concert al Palau de la Música!
La Madoli i la formació teatral
La Segona Etapa
Les mestres de Segona Etapa
Les revisions mèdiques
El camí escolar
Els menús dels dinars
Els aniversaris
L’uniforme: la bata
La sta. Pinyol
La religió i el mes de Maria
Les primeres comunions
La Diada de Sant Jordi
Esmorzar i brenar a l’Escola
La sra. Dolores
L’aula de Pretecnologia
L’educació física i la sta. Adoración
Les mainaderes
Les labors
El material escolar
Nois a l’Escola
L’Escola Parc del Guinardó per Vicky Peña
Reunions de pares i mares
Hàbits de neteja
Sortides escolars
El transport escolar
Les excursions
Celebracions de festes tradicionals

15 respostes a Memòries de l’Escola Parc del Guinardó

  1. Ruth Cortes ha dit:

    Estimada Violanda, es fantastic el que escrius, em despertes els records i les vivencies, qui te les desperta a tu?? intento trobar coses que potser tu as oblidat i no ho consegueixo, no tinc mes que inclinar-me devant la teva prestacio i dir-te gràcies. Ruth

    • Violant Martí ha dit:

      Ruth
      Celebro que t’agradi… Preguntes qui mes les va despertar, doncs la Margarida al donar-nos el sobre de Records.
      I espera que encara queden molts capítols.

      Petons

  2. Pilar Trillo ha dit:

    Estimada Violant,
    Quina bona pensada vas tenir al muntar aquest bloc.
    I que bé si seguiu endavant amb més capítols. Felicitar-te o felicitar-vos (pel que llegeixo sembla que la Margarida va col•laborar amb un sobre ple de records) per la vostra memòria que és extraordinària!

    Hi ha coses que no recordo per res: l’armari blanc famós de la classe de parvulari, els tovallons dins d’una bossa amb el número, el camió que puntualment venia pel matí a portar dinar, que existís un magatzem de plantes sota el pati….

    Hi ha coses que m’han aparegut com un flash! i que estaven perdudes a la meva memòria: el “mantra” que comentes: altes_espatlles altes_espatlles, el pajarita/corona de sota els plats, la ceràmica del lleó del pati, la font prohibida,

    I les que no oblidaré mai:. Els pinyols per comptar, aquell menjador, el rebost ( i la importància de que et toqués fer rebost), els tovallons que havien de ser nets, la bata ben cordada i polida, els nadals (ep! Que jo vaig fer de dimoni escuat un any!), l’estufa de carbó, les cançons.. ( ah! jo recordo la de “margarideta llevat de matí, que ja és tard….”) , els peus de la vella quaresma . Capítol a part serien el tema del professorat (quan va morir la Carme, la srta Galzeran, la sra Dolors, la Montse, la srta Adoración, Marina., ..) El Sr. Gubianes que sempre deia “aprofiteu el temps, és l’únic que no podreu comprar”

    Bé, endavant amb la catifa voladora, m’encantarà pujar-m’hi i volar!!!!!!!!!

    Pilar Trillo

  3. Berta Trias Gil ha dit:

    Hola Violant
    M’agradat molt tot el que has escrit i he recordat coses que ja habia oblidat ,la part secreta del jardi i altres coses, pero tinc unes quantes preguntes per fer-te ja que jo tinc la mateixa edat que tu i hi ha moltes coses que no recordo. Tu vas coneixer a les stes, Gloria, Teresa i Isabel ??.
    No se si vam coincidir a parvuls, potse si, recordes que la mainadera que no recordo el nom i la stra Montserrat ens van ensenyar a fer ganxet?? cadeneta i despres, pilanets.
    Be seguire llegint tot el que escriguis en la catifa voladora, que si que ha aconseguit fer volar els meus records.
    moltes gracies
    Berta Trias

    • Violant Martí ha dit:

      Berta

      Et recordo perfectament, em sembla que erets un nay més jove que jo. Tinc algunes coses per publicar de les mestres que comentes… Tot arribarà.

      Amb els comentaris que m’aneu donant em feu trobar més motius per escriure: el ganxet! Com me n’havia oblidat!

      Petons

      Violant
      (abans Yolanda Marti)

  4. M Teresa Baró ha dit:

    “Wuauuuuu”!!!!! Genial Però quina memòria! I quina sorpresa i quina bona ideia ….!
    I quina il.lusió aquests nous capítols!!!!
    Sabeu si hi ha algun “recull” de mails d’antigues alumnes de l’escola? trobades?
    Jo vaig anar a un “berenar” dels 75 (?) anys.

    Teresa (1964, no gaire més joveneta, oi? A la nostra classe erem la de l’Aurea Martí, imagino que germana de la “teva” Martí, 2 parells de bessones, l’Anna i la Marta Ventura, La Carme i la Merce Sabaté, les cosines: la Marta i la “Roseau” Diaz, l’Elisabet Torrents, la Mercè Segarra, la Mercè Navines, la …. buff! que wuais!) Moltes gràcies!!!

    • Violant Martí ha dit:

      Teresa Baró i tant que et recordo i tenies una germana més gran oi?
      Li passo a l’Àurea el teu contacte.

      Si tens algun record a compartir ja ho saps me l’envies…

      Violant
      Abans Yolanda Martí

  5. Cristina LLubes ha dit:

    Violant,
    Sóc la Cristina Llubes, vivia al teu carrer i cada dia anavem juntes a l’escola, encara que per edat a qui més recordo és a l’Aurea. Després, quan jo era de les grans, portava a la teva germana més petita, a l’Emma, fins a l’escola.
    Et felicito per aquesta web, m’has transportat a una època fantàstica i jo als meus fills els he explicat moltes anecdotes i coses de l’escola, com les estufes de llenya i carbó i l’aigua que ens posaven en el got on haviem begut la llet!!! Ja ja, quina gràcia m’ha fet veure-ho escrit, els ho he ensenyat i tot!!!

    Bé, records a les teves germanes i gràcies per fer-me passar aquesta bona estona!!
    Cristina

    • Violant Martí ha dit:

      Cristina
      Et recordo perfectament a tu i al teu germà, i també als teus pares! Cada matí t’acompanyavem a l’escola amb la Margarida i les nostres germanes.

      Celebro que t’hagi agradat pujar a la Catifa Voladora i poder reviure aquella època de quan erem petites.

      Una abraçada
      Violant
      abans Yolanda

  6. Carlota Giménez ha dit:

    He vist el teu blog sobre les vostres vivències en una escola tan bona com la vostra. És fantàstic evocar els records com aquests que ajuden a donar a conèixer les experiències vitals que ja són història. Visc ben a la vora de l’escola però no hi tinc res a veure. Pertanyo a un grup d’estudis, EL POU, i en la nostra revista núm. 3 vam fer un article de la història de la vostra escola en la commemoració del 90è aniversari. La meva pregunta és si disposeu de fotografies anteriors al 1980, ja que estem treballant en una publicació historiogràfica sobre el Guinardó i estem buscant fotos de qualsevol àmbit de la vida quotidiana. Aquesta publicació és de la col·lecció l’Abans d’Editorial Efadós, que ja ha publicat d’altres volums, l’últim el de la Vall d’Horta. Us agrairia molt poder saber si disposeu de fotos dels vostres anys d’escola. Moltes gràcies.

    • Violant Martí ha dit:

      Carlota
      Gràcies pels teus comentaris.
      M’agradaria poder accedir a la vostra publicació i els 90 anys de l’Escola.
      Envio un avís a les meves companyes pel tema de les fotos que comentes.

      Una abraçada

      Violant

  7. Sònnia Ferris Gallart ha dit:

    Per casualitat vaig trobar aquestes lletres meravellós parlava de la meva escola, soc de 1965 i la meva germana de 1970. Cuan jo vaig començar encara era una gran torre amb jardins i hits i molt poquetes nenes, era un privilegi anar-hi. Allí estaven les meves primeres amigues, de la saga Campos, eren molts o a mi q sols erem dues m’ho semblava, com elles les Marti i les Ventura, imposaven molt i algunes només eren mesos mes grans q jo. El pati, el bosquet, fer lavabos a l’hora del pati, els garrofers, q se jo tantes i tantes coses. Sempre he estat una nena discreta i fin ara pensava q no tenia L’àngel de l’escola però en llegir aquesta bonica historia, puc dir que a estat un privilegi ser alumne de l’Escola Municipal del Parc del Ginardó.

  8. dolors Medina Soberá ha dit:

    Bona nit Violant jo també soc una antiga alumna, de L’escola Municipal del Parc Guinardó
    Si reps el meu missatge també tinc coses que potser poden servir-te.
    salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s