Mascotes

—Així,   senyoreta,   quina   mena   d’animal   vol   per   a   l’aquari?
—Alguna   cosa   especial.
—Tenim   hipocamps:   cavall   d’escates   i   acabat   amb   cua   de   peix   enrotllada.
—Color   blau?
—I   tant!   Krakens,   d’importació   escandinava.   Un   pop   terrible   amb   tentacles   que   enfonsen embarcacions   i   devoren   la   tripulació.
—Posi-me’n   un   de   ben   petit.
—Perfecte.   Una   serp   marina?
— La   té   tornassolada?
—Sí.   Tenim   nessies,   del   llac   Ness.   D’aigua   dolça.
—No,   no.   Els   prefereixo   marins.
—Cap   problema.   Aquí   tenim   el   rei   dels   mars   del   Japó:   el   ryujins !
—Que   vistosos !
—I   gorgones:   cos   de   dona   amb   dents   punxegudes   i   cabellera   de   serps   verinoses .   Allò   que miren,   es   converteix   en   pedra.
—No   sé…   Perquè   si   després   tot   ha   de   convertir – se   en   fòssils …   M’ho   repenso.
—Tinc   leviatans   d’origen   semític.   Mogawrs,   britànics.   Caribis,   mitològics.   Cthulhus,   de procedència   extraterrestre…
—Em   sap   greu …,   he   canviat   de   parer.   Aniré   a   la   botiga   de   les   fades.
— Com   vulgui.
—Adéu!
…
—Vaja!   Que   capritxoses   aquestes   sirenes !

Emma Martí

3r. premi del Concurs   Microrelats   Museu   Marítim   de   Barcelona
Monstres,   sirenes   i   mites   del   mar
Març   2019   150   paraules